El dimarts vaig anar a treballar, vaig deixar el cotxe aparcat a un carrer de Sant Esteve Sesrovires. Vaig agafar una furgoneta de l’empresa a la que estic treballant i junt amb un company vam anar a Barcelona a treballar. Quan vam arribar, vora les vuit del vespre, vaig veure un paperet al meu netejaparabrises. El vaig agafar i el vaig llegir. El paperet deia el següent:
"Disculpe por el golpe. Llámeme al número del móvil y hacemos parte", seguit d'un número de telèfon.
Vaig mirar el cotxe i efectivament tenia un cop a la part davantera frontal del cotxe. A l'endemà vaig trucar a aquest senyor i vam quedar per la tarda, després de treballar. El senyor era un paleta gallec d'uns 50 anys més o menys que conduïa una furgoneta d'un fill que havia mort feia dos setmanes.
Jo no puc, ni voldria mai saber que es sent davant de la mort d'un fill, suposo que és el pitjor que li pot passar a un pare, però aquest senyor, amb aquesta fatal circumstància afegida, va tenir el civisme de deixar-me un paper al meu cotxe amb el seu número de telèfon per fer un part amistós...
He de reconèixer que aquest senyor em va commoure i em va donar una de les lliçons més grans que m'han donat a la meva vida. Abans d'aquest incident, m'havien donat 6 cops amb el meu cotxe aparcat al carrer. Cap de les 6 vegades anteriors ningú s'havia dignat a deixar-me un paperet com va fer aquest senyor. Clar, és que la assegurança em fotrà una clatellada el proper any i per això que es foti aquest, la propera vegada que el deixi a un garatge i no li passarà... Això és el que fariem el 99% de la gent, i
és el que fa el 99% de la gent quan li dóna un cop a un altre vehicle sense ocupants.
Gràcies José per donar-me, a mi i a la societat una lliçó que espero no oblidar mai, que en els temps de crispacions varies que corren, abans dels diners d'un rebut d'una assegurança, hi han moltes altres coses molt més importants i que s'estàn extingint, com és la ética, la educació i el civisme.
Eduard R.C. |
Agost
