aOlesa.com |  |
aOlesa
Serveis
|
| Telecinco i visca els rodolins |    |
 Article realitzat per: Andreu González
|
La televisió que va fer cèlebre el “Mama, Chicho me toca” s’ha sumat amb alegria al Manifiesto per la minorització i arraconament definitiu del català que promouen Fernando Savater, Vargas Llosa, José Antonio Marina et alii. Bravo! Sembla que, de moment, alguns catalanoparlants encara no es volen fer l’harakiri i això neguiteja a qui defensa que es pugui viure plenament en castellà a Catalunya –com si això no passés ara. El de Telecinco és un cas com un cabàs perquè la pantalla amiga és la més vista a Catalunya, sobretot mercès als habitants de l’àrea metropolitana de Barcelona. La reflexió consegüent ens la serveixen en safata: amb aquests amics, a qui li calen enemics? A mi ja m’han arribat missatges de boicotejar la cadena, de treure-la de la sintonia o, com a mínim, de no veure-la. Si això ho fessin els televidents a partir dels quals es mesuren els índexs d’audiència, dels quals depèn la inversió publicitària dels anunciants, de bon segur que els amics de Telecinco es repensarien la seva posició d’antagonisme frontal amb la nostra llengua. En qualsevol cas, a mi no em cal desintonitzar Telecinco perquè no la miro gaire: la seva programació m’interessa més aviat poc. No m’interessa l’entreteniment informatiu servit en forma de telenotícies o Está pasando o productes per l’estil, ni les desventures de Fernando Alonso, ni les pel·lícules interrompudes a cinc minuts del final per una falca publicitària extemporània, ni Los Serrano, ni Cámara café, ni Dutifri, ni Patricia Gaztañaga ni Belén Esteban ni Ana Rosa Quintana ni tutti quanti. Si desaparegués Telecinco avui mateix, només trobaria a faltar Hospital Central, sèrie en què, dit sia de pas, la nòmina d’actors catalans era i és brutal (Lluís Marco, Carles Francino, Jordi Rebellón, Mercè Llorens, etc.). Ara que s’han tret la careta, tothom s’ha pogut adonar de què hi havia darrera d’aquell lema de la cadena, “La fuerza del En fi, que si estiguéssim al bingo i ens calgués un rodolí, els catalans ja sabríem què ve després d’un jovial Telecinco.
Andreu González Castro |
Un producte de: |
