Ara fa deu anys es van iniciar els treballs per posar en ordre i habilitar un nou espai físic per a l'arxiu parroquial d'Olesa de Montserrat, que es va inaugurar el juny del 2002. El seu responsable, l'historiador olesà Xavier Rota, ha destacat la gran importància d'aquest arxiu, no només pel bon estat de conservació dels documents, sinó també perquè la seva seqüència cronològica no està escapçada. Per tot plegat, ha afirmat, és dels més complets i importants de tot el Bisbat de Sant Feliu.

Xavi Rota ha explicat que els arxius parroquials és un tipus d'arxiu eclesiàstic que depèn sempre del rector del municipi, rector que, d'altra banda, no és cap arxiver. Per aquesta raó, i malgrat siguin un tipus d'arxiu molt consultat, no sempre té un servei d'arxiu pròpiament dit. El d'Olesa abans estava ubicat dins el despatx del rector, on llibres sacramentals i altres documents restaven guardats, no sempre en les millors condicions de conservació. Fa deu anys, però, amb l'arribava de mossèn Esteve a Olesa, Xavier Rota, ja un assidu habitual a l'arxiu, va rebre l'encàrrec de posar-lo en ordre, amb vistes d'inaugurar-lo per Santa Oliva del 2002. L'arxiu, doncs, va canviar d'ubicació, i es va ubicar en una nova dependència de la parròquia, on també es va posar mobiliari específic per a la conservació i la consulta dels documents i també del que s'anomena “tresor parroquial”, és a dir, els calzes i creus de la parròquia.

Durant el treball de trasllat de l'arxiu, Xavier Rota va comprovar com et fet de què no s'hagués pogut controlar constantment l'arxiu i altres vicissituds viscudes per la parròquia havien fet que es perdessin alguns documents. Ara bé, ha assegurat que, malgrat tot, el d'Olesa és dels arxius més complets i importants de tot el Bisbat de Sant Feliu.

Un dels factors que el fan tan important, ha explicat Rota, és que la seqüència cronològica de l'arxiu no està escapçada. Per exemple, els registres de baptisme comencen el 1540, i des d'aquella data no manca ni un sol llibre. És a dir, gràcies a l'arxiu es pot saber qui ha estat batejat a Olesa des del 1540 fins a l'actualitat.

L'arxiu està compost per documentació diversa. D'una banda, els llibres sacramentals o “Quinque libri”, que són els llibres de baptisme, confirmacions, matrimonis, òbits i compliments pasqual, aquests darrers amb les anotacions de totes les persones que es confessaven per Pasqua, quelcom obligatori en el seu moment. Fa ser arran del concili de Trent, el 1562, quan es va decretar que s'havien de fer totes aquestes anotacions, així com també les de caire notarial. I és que, segons ha explicat Xavi Rota, antigament el rector de la parròquia, a falta de notari públic, actuava com a notari al poble, i per tant, era l'encarregat de redactar tota la documentació notarial. D'aquests llibres el més antic que té l'arxiu parroquial és del 1442.

Aquest llibre del 1442 és un manual notarial que inclou, per exemple, testaments, capítols matrimonials, inventaris de béns, i compravendes, entre d'altres anotacions. Per tant, l'arxiu parroquial pot donar molta informació sobre la vida del nostre municipi, a l'igual que l'arxiu històric municipal. De fet, segons Rota, són totalment complementaris.

L'arxiu parroquial d'Olesa ha estat l'artífex de troballes importants. Per exemple, la de la data més antiga de la que es té referència sobre La Passió. Durant molts anys es va donar el 1540 com a data més antiga, però fa un anys, l'estudiós local Gusman Vendranes, juntament amb el propi Xavier Rota, va donar amb una data encara més antiga: el 1538. El document en qüestió era en un manual notarial, i consistia en un inventari de béns de la sagristia. Entre els béns de l'inventari hi surt referenciada una mansueta per fer la Passió, és a dir, el llibret que contenia el text i les acotacions teatrals de la Passió. I aquest inventari de béns és de l'any 1538. Malauradament el que no s'ha localitzat és la consueta en sí.

Un altre document interessant que s'hi ha trobat és el testament de Santa mare Paula Montal, fundadora de les Escolàpies. Es tracta, segons Rota, d'un testament molt humà, on la mare Paula Montal deixa els seus béns a la congregació.

Tot i que l'arxiu parroquial és teòricament un arxiu tancat, hi segueix entrant documentació, com ara, per exemple, la que genera l'escolania d'Olesa, que també ha complert deu anys de vida. Serà per Santa Oliva, però, quan l'arxiu parroquial d'Olesa bufi deu espelmes com un dels arxius més importants del Bisbat de Sant Feliu.

Font: Olesa Ràdio – 90.1FM