L’any 1999 va iniciar-se aquest treball de camp, que ha consistit a plantar a Collbató, a l’oest de la riera de Can Dalmases, exemplars de cinc clons d’olivera palomar, és a dir, els millors exemplars que es van trobar a l’hora de fer l’estudi. Aquestes oliveres han donat fruit, s’ha collit, se n’ha obtingut oli i s’ha analitzat i comparat segons uns paràmetres concrets.

El coordinador dels treballs d’olivera a l’Institut de Recerca Tecnològica Agroalimentària de Reus, el doctor enginyer agrònom Joan Tous, ha explicat que, després de l’observació, s’ha comprovat que la varietat olesana té una recollida precoç, es a dir, que és un dels primers olis que surt al mercat a l’inici de la temporada, en part també perquè té una caiguda natural molt alta i el fruit s’ha de collir abans que caigui a terra. Aquest factor introdueix un dels primers inconvenients que li ha trobat l’Institut de Recerca, i és que, com que l’oliva s’ha de collir aviat, encara no és madura, i la quantitat d’oli que se’n pot extreure és menor.

D’altra banda, s’ha comprovat que l’olivera palomar és molt sensible a una de les malalties d’aquest fruiter, el repiló, sobretot fora del seu entorn. Un altre inconvenient és que les flors de la palomar no es pol·linitzen entre elles, sinó que necessiten el pol·len de les flors d’altres oliveres i, per tant, s’han de barrejar en un mateix camp.

Una darrera conclusió destacada és que els fruits tenen pocs elements antioxidans i, per tant, l’oli s’enrancia aviat, s’ha de consumir en la mateixa temporada que s’ha collit i premsat. De tota manera, aquesta característica també fa que l’oli olesà sigui més dolç i suau.