L'ajuntament d'Olesa posa fil a l'agulla per a l'el·laboració del pla d'inclusió social, un document que ha de permetre la transversalitat en l'aplicació de mesures per combatre l'exclusió social.

Per arribar a comptar amb un document que defineixi les actuacions a desenvolupar, s'ha celebrat una jornada amb tècnics de diferents departaments de l'Ajuntament, els quals van posar damunt la taula els indicadors que han de permetre avaluar el risc d'exclusió social que pot afectar la població, els col·lectius que poden ser més vulnerables i les línies de treball a aplicar per combatre, en un primer terme, la situació que ja és evident i per prevenir, posteriorment, possibles nous casos d'exclusió.

Per tant, caldrà treballar per definir els objectius i les accions tenint en compte els perfils de vulnerabilitat més presents al municipi, així com la ciutadania en general i d'altres perfils que es considerin prioritaris.

Els perfils que es detecten amb una vulnerabilitat social especial són:
· Joves sense estudis i sense experiència laboral (ni-nis).
· Població atesa però amb necessitat d'un increment d'atenció
· Famílies amb dificultats econòmiques sense problemàtiques socials associades
· Contextos familiars disfuncionals, problemàtics o amb presència de violència i agressivitat
· Infants que presenten indicadors de risc
· Famílies multiproblemàtiques
· Situacions cronificades amb treball de contenció o de continuïtat
· Perfils amb baixa ocupabilitat, en els quals se sumen diversos factors (majors de 55 anys, baix nivell formatiu, durada perllongada de la situació d'atur)
· Persones drogodependents
· Problemes de malaltia mental, vinculats a problemàtiques socials
· Persones grans amb manca d'autonomia i problemes de salut
· Població estrangera, dins el marc de l'atenció universal

Atesos aquests perfils, es fa evident que la problemàtica més preocupant se centra en els àmbits de la formació, l'ocupació i l'habitatge.

FORMACIÓ. Es detecta un risc important que els joves que no acaben l'ESO es quedin fora del sistema. En aquest apartat es va fer incís en la preocupació que genera el fet que en l'ESO hi hagi un percentatge del 30 % de fracàs escolar i que, d'aquest, un 25 % vingui ja des de l'educació primària. En aquest aspecte es planteja un treball urgent de prevenció. De fet, ja es treballa en l'elaboració d'un Pla de millora de l'èxit escolar entre la Regidoria d'Ensenyament i els centres educatius de la població. Tot i això, un fet que preocupa els professionals que intervenen en els àmbits de l'educació, l'ocupació i el treball social, és el paper que juga la família en l'etapa de formació dels nens i joves.

La no-educació des de casa en la cultura de l'esforç, l'absència de límits des de la infantesa que esclata en l'adolescència, i la falta, en moltes ocasions, de suport familiar (i per tant, exigència) que pateixen els adolescents, provoca, posteriorment, un greu problema per a la inserció laboral d'aquests joves. De fet, aquestes situacions evidencien una bossa de fracàs social de la societat en general, que pot esdevenir difícil de reconduir si no entenem el problema com un problema general de la societat.

La problemàtica de la formació amb repercussió directa en l'ocupació, també pren especial rellevància entre el col·lectiu d'immigrants atès que, per poder ser derivats a entrevistes de feina, primer cal que estiguin alfabetitzats i es puguin expressar correctament en català o en castellà. A banda dels cursos d'alfabetització per a nouvinguts, també s'organitzen tallers de conversa per afavorir la pràctica de l'expressió oral i, per tant, la seva inclusió en el món laboral.

També es detecta una gran afectació social com a conseqüència de la supressió de les rendes mínimes d'inserció (RMI) per part de la Generalitat, ja que hi ha un col·lectiu de persones que ha quedat totalment desatès, és a dir, s'ha creat una bossa important de famílies que han quedat excloses del sistema i amb zero ingressos. Es tracta, habitualment, de famílies nombroses. Aquest fet, a més, porta associades una sèrie de mesures dràstiques que s'han de prendre i que poden arribar a provocar una desestructuració o fractura familiar. Ara, ja s'estan agrupant famílies en un mateix domicili, pares i fills, germans... un fet que resulta complicat atès que les famílies no estan acostumades a haver de compartir habitatges amb un germà o un altre familiar.

De fet, ja es detecten casos de malaltia mental, violència, estrès, angoixa i depressió generades per la situació actual. Aquest fet ja s'ha constatat també des del servei de Promoció Econòmica en efectuar les entrevistes personals a persones que busquen feina. Aquestes situacions dificulten moltíssim poder assistir amb èxit a una entrevista de feina.

Paral·lelament, també s'ha detectat una baixada d'alumnes a les llars d'infants a l'inici del curs el setembre passat. Aproximadament unes 20 famílies han tret els seus fills de les llars d'infants per no poder pagar el servei. Aquest fet agreuja encara més les oportunitats d'inserció laboral de les mares ja que, a banda d'haver-se quedat sense feina, han de tenir cura dels fills.

Altres situacions que ja també són palpables són les dels joves que ni estudien ni treballen i, a més a més, viuen una situació d'abandó familiar, és a dir, els pares, davant la situació i la conflictivitat que pot anar associada a aquests joves, opten per fer-los fora de casa perquè són majors d'edat. En l'actualitat a Olesa ja hi ha uns 10 joves en aquesta situació.

Tot plegat fa que l'administració hagi de plantejar polítiques transversals urgents per combatre la situació actual que, a més a més, es tem que pot augmentar.

Per això s'elabora, amb la Diputació de Barcelona, el Pla d'inclusió social que, un cop analitzada la situació d'Olesa des dels diferents vessants i amb els tècnics municipals implicats, haurà de definir les estratègies a seguir.

Tot i això, en la jornada de treball va quedar palesa la necessitat de buscar fórmules per implicar la població en general en aquesta lluita. És fonamental que tots prenguem consciència de la situació, que no parlem de col·lectius marginals i que pensem que aquestes situacions ens poden arribar a afectar a tots. Per això, com a primera actuació cal implementar un procés de comunicació capaç de fer arribar al conjunt de la població una informació real de la situació. Cal que tots plegats prenguem consciència del moment que ens toca viure i que, molt possiblement, els nostres patrons de vida i de convivència col·lectiva hauran de canviar.

Amb aquesta voluntat, des de la Regidoria de Benestar Social es volen impulsar propostes comunicatives a diferents nivells mentre, paral·lelament, es defineixen les polítiques d'actuació que s'han d'aplicar, modificar o incrementar. Ha de ser, segons la regidora de Benestar Social, Georgina Muñoz, “una nova manera de treballar transversalment”.

Per a la regidora, aquest és un treball molt important “que ens afecta a tots i que, per tant, ha de comptar amb la participació de tots”. Georgina Muñoz diu que l'objectiu de combatre l'exclusió social no s'assolirà si aquest no se suporta “en els tres pilars que considero essencials: la implicació de polítics, tècnics i ciutadans en general”.

El Pla d'inclusió social va néixer l'any 2010 quan l'Ajuntament es va acollir a la línia de finançament oferta per la Diputació de Barcelona als ajuntaments. El suport es va traduir en assessorament tècnic per elaborar un diagnòstic de la situació d'exclusió social del municipi d'Olesa. El mes de febrer de 2011, els assessors de la Diputació van presentar la diagnosi a l'Ajuntament. Ara, un any després, el govern municipal impulsa un pla de treball conjunt dels diferents tècnics municipals que, sota l'assessorament de la Diputació, han de marcar els objectius i les accions que s'han de dur a terme.

Font: Ajuntament d'Olesa de Montserrat