L'Ajuntament d'Olesa ha iniciat ja la senyalització urbana del Camí de Sant Jaume al seu pas per Olesa de Montserrat, quelcom que es veu des de l'àrea de Turisme i Promoció econòmica de l'Ajuntament com una oportunitat de promoció local. I és que, a mesura que Olesa sigui present a les guies que edita la Generalitat sobre el camí de Sant Jaume a Catalunya, es podria augmentar el nombre de pelegrins que visiten el poble i que necessitarien un seguit de serveis. La senyalització, consistent en la col·locació d'una cinquantena de llambordes amb el popular símbol d'una petxina, és possible gràcies a la iniciativa dels Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, el Consell Comarcal i l'Ajuntament d'Olesa.

El tècnic municipal de turisme, Josep Torrent, responsable del departament de Promoció Econòmica d'Olesa, ha destacat precisament que els propers dies quedarà finalment senyalitzat el tram urbà del camí de Sant Jaume que travessa Olesa. Torrent ha destacat que des de la Generalitat s'ha considerat important fer una aposta en el Camí de Sant Jaume com a motor econòmic de les zones interiors de Catalunya.

El camí de pelegrinatge, religiós i cultural de Sant Jaume l'efectuen milions de persones cada any. El camí més conegut i consolidat és el de Roscenvalles, el camí francès, que es va instaurar el segle IX. Però n'hi ha multitud de rutes que provenen de diferents indrets de tota Europa. El camí de Sant Jaume és sobretot un camí cultural, que serveix per canalitzar peregrins de tota Europa i que uneix diferents poblacions.

Des de l'any 1992 totes les Associacions Catalanes d'Amics del Camí de Sant Jaume es van unificar com a punt comú de totes les vies possibles que havien de passar per Montserrat. Així doncs, tenint en compte aquest punt comú, hi ha diferents alternatives que passen per Catalunya, ja sigui començant des de La Jonquera, Vic, Barcelona o Tarragona. A Olesa, el camí que passa és l'anomenat GR6 i prové de Sant Cugat del Vallès.

Sant Jaume era un dels dotze apòstols de Jesucrist que, segons la tradició cristiana, predicà a Hispània abans de morir decapitat a Jerusalem l'any 44 després de Crist. La llegenda diu que el seu cos va ser traslladat en barca fins a la fi del món conegut, on va ser enterrat. Vuit segles després, cap a l'any 812, Pelai, un eremita de la zona, va veure unes llums miraculoses semblants a una pluja d'estels que va atribuir al sepulcre de l'apòstol. De fet, encara avui es discuteix si, etimològicament, el nom Compostel·la prové del «camp d'estels» que veié l'eremita o bé de compostum, ‘cementiri' en llatí. La notícia va arribar ràpidament al bisbe de la diòcesi d'Iria Flavia, Teodomir, qui va ordenar desbrossar el turó. Es descobreix el sepulcre atribuït a l'Apòstol i Teodomir, per inspiració divina, anuncia solemnement que les restes trobades pertanyen a l'apòstol Sant Jaume. D'ençà del descobriment, Santiago de Compostel·la es converteix en punt de peregrinació de tot el continent europeu. El camí quedà definit llavors mitjançant la xarxa de vies romanes que unia els punts neuràlgics de la Península.

La recuperació de la ruta comença a finals del segle XIX quan l'arquebisbe Payá Rico redescobreix les restes de l'Apòstol i el Papa Lleó XIII confirma la seva autenticitat. Però és durant el darrer quart del segle XX quan es produeix l'autèntic ressorgiment contemporani de la peregrinació. No hi ha dubte que els components social, turístic, cultural o esportiu han tingut una gran importància en la revitalització jacobea, però la ruta també ha guanyat el seu prestigi gràcies al seu valor eminentment espiritual. L'any 1987 el Camí de Sant Jaume va ser declarat Primer Itinerari Cultural Europeu i el 1993 Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

No es pot parlar, en sentit estricte, d'un itinerari únic del pelegrinatge català com sí que ho era el Camí Francès que penetra a la Península Ibèrica per Roncesvalles. Els pelegrins que volien pujar a Montserrat provinents de Barcelona sortien de la ciutat per la porta de Sant Antoni i, pel marge esquerre del Llobregat, anaven cap a Martorell, travessaven Masquefa, Piera, Vallbona d'Anoia, Capellades, Vilanova del Camí i Igualada i llavors visitaven el santuari, on solien arribar per Collbató. Des del segle XVI també està documentada la ruta per Martorell, Esparreguera i Collbató. Hi ha dues rutes, de fet, que uneixen la ciutat de Barcelona amb el monestir de Montserrat, un que va de Barcelona a Montserrat, travessant la serra de Collserola; i el que remunta el Llobregat fins al peu de la muntanya de Montserrat. En arribar al santuari, els pelegrins jacobeus podran seguir el braç major del Camí, que prové de Sant Pere de Rodes i es dirigeix a Lleida.

La ruta del Llobregat surt de la plaça de Sant Jaume i es dirigeix a l'Hospitalet de Llobregat per buscar la nova llera del riu i remuntar després la vall fins a Martorell, passant posteriorment per Abrera, Esparreguera i Collbató, on s'enfila la pujada final fins al santuari. Aquest itinerari aprofita en part antics trams del vell camí ral, i la seva recuperació ha estat possible gràcies a la col·laboració d'experts locals a través del Consell Comarcal del Baix Llobregat. La ruta de Collserola travessa la serra per arribar a Sant Cugat del Vallès. La ruta aprofita després alguns trams del vell camí dels Monjos per dirigir-se a Terrassa, Ullastrell i Olesa de Montserrat, lloc per on travessa el Llobregat i enllaça amb la ruta anterior. Ambdós camins, recuperats i senyalitzats, permeten arribar a Montserrat a peu (per Collbató) o bé en bicicleta (per Monistrol de Montserrat).

L'itinerari del Camí de Sant Jaume ha estat senyalitzat amb la senyalèctica pròpia de la Direcció General de Turisme: pal de tres metres d'alçada amb una o més banderoles indicadores de la direcció a seguir. Acompanya les indicacions el símbol de la petxina o vieira. El Camí de Sant Jaume també està senyalitzat amb les típiques sagetes grogues indicadores de tots els Camins de Sant Jaume. Quant al tram urbà, el que es col·loquen són llambordes amb el símbol de la petxina, una cinquantena en total.

En el cas de la ruta de Barcelona a Montserrat per Collserola, que passa per Olesa, repassem els llocs del nostre terme per on passa. Un cop s'entra a Ullastrell per la carretera, cal seguir els carrers de la Serra i d'Enric Prat de la Riba, i prendre el camí que baixa cap a la riera de Gaià. Un cop a la riera, se segueix aigües avall durant uns 2 km fins a la confluència amb la riera de Sant Jaume, sota el pont del quart cinturó. Ara cal seguir la riera de Sant Jaume aigües amunt (aproximadament 1,4 quilòmetres fins a la urbanització Oasis, ja al terme municipal d'Olesa de Montserrat. A partir d'aquí, se segueixen les marques del GR-6 i s'enfila un corriol entre pins fins a una carretera. Es gira a la dreta tot seguint l'asfalt. En una corba a la dreta es deixa la carretera i es pren un camí que duu a Olesa.

A Olesa s'entra pel carrer de Joaquim Font, es baixa fins a la carretera BV-1201 i se segueix l'avinguda de Francesc Macià i després els carrers d'Alfons Sala i de Lluís Puigjaner. Es passa el parc municipal, bon lloc per descansar, i es gira a la dreta tot seguint l'avinguda de Francesc Macià. Se surt d'Olesa per la carretera C-1414 en direcció a Esparreguera. Cal anar amb compte, ja que hi ha trànsit a gran velocitat provinent dels accessos de la C-55. Es travessa el pont sobre el Llobregat i es gira per un petit corriol entre horts que s'enfila vessant amunt cap a Esparreguera.

Un cop se surt d'Olesa, s'arriba a Esparreguera pel carrer de les Hortes i se segueix el carrer de Montserrat tot prenent el camí de Can Comelles. En 500 m el camí deixa de ser asfaltat i s'arriba a una gran esplanada, on el camí de Collbató segueix a la dreta i on els pelegrins han de seguir les marques del GR-6.1. Seguim sense parar fins al forn de calç de Collbató, on enllacem amb la carretera B-112. Girem a la nostra esquerra i, pocs metres després, a la dreta de la carretera surt un petit corriol que duu a Collbató. Entrem a Collbató passant pel costat de l'ajuntament. Es gira a la dreta pel carrer d'Amadeu Vives fins a trobar un senyal que indica el camí cap a Montserrat. Per arribar al monestir es poden seguir els senyals del GR-6 o les marques del Camí de Sant Jaume integrades en la senyalització del Parc Natural de Montserrat. Sortint de Collbató, primer es passa per l'ermita de la Salut i després, escales amunt, per les coves del Salnitre. La ruta puja en direcció a la Santa Cova i segueix el camí del Rosari fins al monestir.

En breu, tot aquest Camí de Sant Jaume quedarà senyalitzat en l'itinerari urbà que passa per dins el nucli urbà d'Olesa de Montserrat, gràcies a una iniciativa de la Generalitat. De fet, la Generalitat també ha editat unes guies per ajudar els pelegrins a seguir les diferents rutes del Camí de Sant Jaume, guies que es poden trobar a la pàgina web.

Font: Olesa Ràdio – 90.1FM