aOlesa.com

Regalos Originales   
Pàgina principal >> Entrevista >> Jordi Ferrés, educador de gats
Jordi Ferrés, educador de gats

Entrevista a:

Jordi Ferrés


Educador de gats




En Jordi Ferrés és educador de gats

Nascut a Martorell, va estudiar a Olesa i fins fa poc va viure al peu de Montserrat. En Jordi té una passió: els gats. Ell ja ha ajudat a moltes famílies a millorar la conducta d’aquest animals i sembla que cada cop el reclamen de més llars.

De petit què volies ser de gran ?

De petit petit futbolista. Però amb el temps vaig anar perdent aquesta idea i ara mira...

En què consisteix la teva feina?

Bàsicament ajudar als gats i a les seves famílies quan les coses no van bé. Problemes de comportament, adaptació, sociabilització amb la gent, o amb altres gats, o amb el gos o… quan la gent no sap què fer i es satura és quan entro jo. De vegades la gent em truca abans per fer les presentacions entre els gats des del primer moment, perquè no hi hagi ni mals entesos ni mals rotllos.

Intento fer-li veure a la gent que els gats amb problemes no són gats impossibles, només animals als qui se’ls ha de donar un cop de mà, o una visió diferent. Només s’ha de mirar que no hi falti ni hi sobri res a casa, i ells acostumen a posar-ne la resta.

Sempre t’han agradat els animals?

Sempre. Però no hi vaig conviure fins que no vaig marxar de casa. Els meus pares no volien tenir animals a casa, tot i que jo i els meus germans els havíem demanat amb insistència. Però van ser uns pares com calen i no van portar animals a casa només perquè els nens ho volien. Un animal de companyia és un membre més de la família i tothom i ha d’estar d’acord i a gust.

Quan va ser la meva vaig tenir els meus animals. La experiència de no haver-los tingut durant la infància no em va traumatitzar. Ara els gaudeixo perquè jo ho he escollit.

Perquè aquesta predilecció pels felins?

M’encanten. Són animals increïbles i sorprenents, interessants i enigmàtics . No deixen a ningú indiferent, o t’encanten o no en vols saber res. La seva independència i la seva vessant silvestre el fan realment interessants i apassionants. Sempre m’han fet gràcia totes aquelles tonteries que diuen d’ells, com que porten mala sort o que duen el dimoni a dins. I és que n’hi ha alguns que no saben què dir passar la tarda...

Es pot viure d’educar els gats?

De moment no, almenys jo vaja!. Faig d’educador de gats quan surto de la feina i el cap de setmana.

Tan de bo un dia m’hi pugui dedicar totalment, seria genial. Però mentre això no arribi li aniré dedicant part del meu temps lliure. És el que més m’agrada fer, i el fet de poder ajudar-los em motiva molt.

La gent cuida prou els seus gats?

Hi ha de tot. Són uns incompresos i això de vegades es pot pagar. Però això va a persones. Qui tingui un gat més val que s’ho hagi pensat bé abans. Quan entrem un animal a casa ens hem d’haver informat prèviament. Quines necessitats té, a quines responsabilitats haurem de fer front, quines seran les depeses econòmiques... Gats i gossos viuen fàcilment entre 10 i 15 anys, així que la història no serà curta. La gent animalera, que se’n diu, acostuma a envoltar-se’n d’ells i de gaudir de la convivència. Si els tens com a iguals segur que els tindràs ben cuidats!

On has après a educar els gats?

Doncs he tingut dos tipus d’aprenentatge: amb felins salvatges (en un centre de recuperació de felins salvatges a Anglaterra) i amb gats domèstics (al refugi del CAAC de Barcelona quan se’n feia càrrec l’Associació Altarriba).

Amb els grans felins vaig aprendre molt el seu llenguatge corporal, les paraules als seus ulls, el saber quan es pot o no es pot fer una cosa, que en molts aspectes són com els gats domèstics, la pena i la impotència que senten per estar empresonats en una gàbia, el seu poder immens...

Els domèstics em van ensenyar, i encara m’ensenyen, com aplicar totes aquestes coses en un ambient casolà, la relació que volen amb els homes, la seva comunicació directe amb nosaltres a través de petits missatges, que en molts aspectes són com els grans felins...

De les dues n’he tret coses molt importants, la una es complementa amb l’altra.

Tens gats a casa?

Visc amb dos gats ara mateix, però són de la meva companya de pis. En aquests moments no tinc animals. Potser quan les hipoteques no siguin una utopia podré fer-me amb un petit tros de món i ADOPTAR animals de refugi o recollir-los directament del carrer. Mai de la vida pagaria per un animal, hauria d’estar prohibit! Quan hi ha diners pel mig passen de ser animals a ser articles d’un negoci. I els negocis ja se sap, han de rutllar peti qui peti. I en molts casos, massa casos, peta l’animal. Als botiguers no els importa que mal visqui en un aparador on l’espera, en un tan per cent molt elevat, que una família amb un desig compulsiu passi per allí i pagui uns diners per ell, ja sigui perquè és moda, perquè els altres també ho fan o perquè la canalla no para de donar la tabarra.

Explica’ns alguna anècdota viscuda relacionada amb aquesta temàtica.

T’explicaré una anècdota en la que vaig sortir viu de miracle. Quan feia de voluntari a Anglaterra, entre d’altres coses, m’ocupava de les atencions dels felins. Coses com l’alimentació, neteja... Totes les instal·lacions dels felins tenien una part exterior i una d’interior. Les parts interiors coincidien totes en un mateix passadís. Crec que era el desembre del 2001 quan teníem una femella de caracal africà a punt de parir. Havia arribat al centre de cadell i a més l’havien tractat com una mixeta de casa. Quan la situació es va fer insostenible, se la van treure de sobre i la van portar aquí. Això va fer que tolerés als humans i no fos agressiva. En aquest passadís hi posàvem a descongelar la carn que consumien diàriament. Estava sol i la Misha va voler sortir al passadís. La deixàvem sortir al passadís de tant en tant, així ens robava un pollastre del terra i feia veure que l’havia caçat. Com que estava a punt de parir vaig voler mimar-la una mica i li vaig obrir la porta. Sempre anava fins al final del passadís, i en el camí de tornada agafava el pollastre. Però aquell dia alguna li va cridar l’atenció. No ho havia fet mai, però aquell dia va veure un linx al seu departament interior i se li va tirar. Es va agafar amb les quatre potes a la porta i va fer entrar tota la pota per un dels forats de la reixa. El linx se li va tirar a la pota i li va agafar per la punta amb la boca. Jo vaig començar a estirar la Misha cap a fora però el linx la tenia molt ben agafada. Els crits eren increibles. La meva única opció era la d’obrir la porta i intentar treure-li la pota de la boca, com fos. Vaig obrir i mentre amb un braç aguantava la Misha a un metre del terra, amb l’altra aguantava la porta mentre li donava patades al linx (no podia fer res més i no li van fer cap mal). Però el linx estava encegat i no veia res més. Quan ja pensava que no podia més, em vaig adonar que entrava la femella linx, una gata especialment agressiva i perillosa. No m’ho podia creure. Era surrealista. I quan ja em pensava que no podia estar pitjor i que aquella gata se’m tiraria a sobre, inesperadament el linx va obrir la boca. En qüestió d’un segon la pressió que jo feia per treure la Misha ens va enviar a tots dos de cop enrere i la porta es va tancar de cop. Pels pèls! Va anar de ben poc que els dos no acabem morts, perquè si aquell gat no arriba a obrir la boca, segurament ni jo ni ella seriem vius ara.

Per sort, tot i l’aparatositat del moment, la caracal va patir ferides de poca consideració i 2 dies després paria amb tota normalitat.

Uff!!

Quina solució hi veus a les colònies de gats que viuen al carrer?

La solució la té l’ajuntament de cada poble, responsabilitzant-se dels seus animals sense llar, i adequant-los llocs per poder viure d’una manera digna o creant un centre d’acolliment. La esterilització és fa necessària avui en dia per regular el nombre d’animals, no l’eutanàsia. Les colònies s’han de vigilar i controlar en qualitat de vida i nombre, saber el número màxim d’individus que hi poden viure i fer les coses com cal.

La gent els va posar al carrer i la gent els ha de treure.

Creus que un gat és com un nen petit?

No, ni molt menys. A cada u se l’ha de tractar com el que és. Algunes coses coincidiran, però moltes altres no. Als gats se’ls ha de tractar bé, igual que als nens. Tothom té la seva importància i juga el seu paper. Donar-li a algú el que es mereix i necessita és el més centrat que es pot fer. Al gat, la vida de gat i al nen una semblant a la nostra.

En quin indret del planeta et perdries ?

Crec que sóc una persona de perdre’s per diferents indrets. Em perdria per una selva, passant per l’avinguda massificada d’una gran ciutat mundial i acabant pel clàssic de l’illa deserta. No tinc un sol lloc idíl·lic, en tinc uns quants, més de tres.

Col·lecciones alguna cosa ?

No. Em fa mandra tenir coses que no fan servei. Anys i anys col·locades per omplir un espai. Si no els dónes un sentit i ho gaudeixes plenament perden tot el valor. Col·leccionar és divertit, sí, però a més l’espai mana. Però quan era petit col·leccionava els cromos de la lliga, del Dartacán y los tres Mosqueperros, de coches de luxe, monedes antigues...

Què ha de fer algú que vulgui contractar els teus serveis ?

Doncs qui ho vulgui té 2 opcions:

La primera i més directa és trucant al meu telèfon que és el 699 152 088.

La segona és per via e-mail a educadordegats@gmail.com

Quin tipus de música t’agrada ?

De moltes menes. Depenent de l’estat d’ànim amb que em trobi em ve de gust una o altra. M’agrada el rock, la música celta, algunes coses del pop... bastant normal amb aquest aspecte.

Practiques algun esport? Quin?

M’agrada molt l’esport i n’he practicat varis. Ara jugo en un equip de futbol i a finals d’estiu m’agradaria començar a fer esgrima. Mantenir-se en forma és important.

Què t’agrada fer en el teu temps de lleure ?

De tot. Relaxar-me a casa tranquil·lament, anar al cine, a passejar per la platja estiu o hivern, quedar amb amics i posar-nos al dia, fer esports d’aventura, jugar amb els meus nebots... Jo crec que em falta temps lliure.

Ens recomanes un llibre?

Algun que expliqui la història de la lluita per una molt bona causa, amb drama i alegria combinada.

Un desig per al futur?

Que aquest món trobi l’equilibri abans que comenci la conta enrere, que no falta massa.


 

[ Fer comentari ]

Clara
18/08/2008
11:29

Felicito al Jordi Ferrés. Es meravellós que faci aquesta feina amb els gats, voldria que hi hagués mes persones com ell al mon. Petons de una admiradora que li agraden els gats i en te, a casa.

[ Fer comentari ]

     

El teu comentari ...

La IP del teu ordinador és: 178.33.167.39  
Nom
Autentifica't amb facebook i el comentari es publicarà automàticament
Comentari
(màxim 500 caràcters!)
 
Quins caràcters hi veus?
 
>> Publicar comentari >>         
 

Gener2018

DlDmDcDjDvDsDg
01020304050607
08091011121314
15161718192021
22232425262728
29303101020304

Activitats recomanades:





acpg





  Un producte de:

www.aOlesa.com