aOlesa.com

Regalos Originales   
Pàgina principal >> Articles d'Opinió >> Llegir, escoltar, veure, potser somniar
Llegir, escoltar, veure, potser somniar
Article realitzat per: Joaquim Parera

Ho he de reconèixer, durant tota la meva vida m’ha agradat fer tot allò que el govern considera perdre el temps i llençar els diners en articles de luxe, m’agrada llegir ja siguin novel•les, reculls de contes, assajos de filosofia o de religió, científics o de cinema, de sociologia o antropologia, vaja m’agrada llegir sobre tot allò que m’interessa i que estigui ben escrit, m’agrada quan llegeixo tenir el llibre a les mans, tocar-lo i si es de segona ma millor, no em fan gràcia les noves tecnologies totalment impersonals, no m’agrada estar pendent de la bateria del aparell que estic fent servir ni tampoc pensar que potser dintre de dos anys ja no podré llegir un llibre simplement perquè el ditxós aparell ha quedat desfasat, o el sistema operatiu i els llibres ja no es poden llegir, per mi tenir un llibre a les mans, un llibre que m’agradi ja es una petita font de plaer, llegir un ECO, MENDOZA, AUSTER, BURROUGHS o THOMAS De Quencey, es quelcom que m’omple com a persona i a més m’agrada tenir el llibre a les mans, saber que aquest llibre es “meu” i que no desapareixerà per una falla elèctrica o informàtica o simplement perquè ha caducat el sistema operatiu, a mi m’agraden els meus llibres que puc llegir quan vull.

M’’agrada la música, m’agrada posar un disc que jo he escollit a una botiga i escoltar-lo a casa, mirar la caràtula i llegir el llibret de seu interior, m’agrada escollir el disc que posaré aquell dia si vull escoltar un WAITS o un IFUKUVE, TAKEMITSU, GLASS, PROKOFIEV, HERMANN o simplement escoltar de fons les variacions GOLDBERG per Glenn Gould o el SIEGEL IM SPIEGEL de Pärt i m’agraden els discs perquè quan els he comprat son el que jo buscava o el que descobria per casualitat, els he trobat, els he agafat i els he pagat i ara seran meus i els podré gaudi segons el humor que tingui aquell dia, potser tindré ganes de melangia o d’alegria o de bogeria o frenesí, o potser voldré tot a l’hora i ho trobaré tot en un sol disc, potser els aparells reproductors MP3,4,5... estan molt be, però son aparells amb data de caducitat i les músiques que s’hi emmagatzemen tenen els dies comptats, aquests aparells no tenen una vida massa llarga, en un parell d’anys queden obsolets o simplement deixen de funcionar, no son fiables.

M’agrada el cinema, m’agrada veure les pel•lícules en pantalla gran, a les fosques, tenint com a únic focus d’atenció la pantalla i el so del film.
Ja siguin films recents o grans clàssics m’agrada veure’ls al cinema en la seva grandiossitat, films com FAUSTUS de Sokurov o MELANCHOLIA de Von Tryer son films que s’han de gaudir en la grandesa d’una sala fosca i amb un bon so.

No m’agraden els films baixats per internet amb mala qualitat de so i de imatge amb colors que semblen pegots d’aquarel•la, potser hi ha qui defensa que el cinema s’ha de veure en una pantalla diminuta d’ordinador o be potser que s’ha de baixar directament d’internet tots els films que es puguin, gastar-se 120 o 150 euros en un disc dur per emmagatzemar tot el que es baixen i després no mirar ni cinc minuts de pel•lícula i fer-se ja una opinió del que no han vist, tampoc m’agraden els dels TOP MANTA perquè son veritables porqueries invisionables.

Jo vull qualitat i per tenir qualitat s’ha de pagar una mica més, no massa més, perquè no hi ha tanta diferència de preu entre les porqueries del top manta i el que et puguis comprar en una botiga normal, buscar el que t’interessa i adquirir-ho amb criteri propi.

A mi m’agrada veure be el cinema, escoltar-lo be i gaudir-lo en tota la seva grandesa i s’ha de veure a casa, doncs tirar de DVD i que no t’emprenyin massa.

A mi m’agrada el teatre, veure els actors damunt d’un escenari, sentir la grandesa de la seva veu, veure els seus gestos i emocionar-me amb els textos que viuen, que mantinguin la distància amb els seus drames i que em serveixin de catarsi emocional, que em facin còmplice de les seves alegries i que em facin riure i plorar.

Però es veu que tot això ara serà un luxe, quelcom innecessari, potser el govern creu que per emocionar-se n’hi ha prou amb les retransmissions de futbol de la T.V., que de música si en volem escoltar n’hi ha prou per baixar-la d’nternet i igualment passa amb les pel•lícules en quant el teatre es veu que te tot els que ells consideren perniciós de la literatura, la música, el cinema ja que es una cosa que ets tu qui realment o escull sense intermediaris mecànics.

En fi, sembla com si el govern amb aquesta pujada del I.V.A. el que vol que la gent no gaudeixi de res que ells no els agradi, que es quedi la gent a casa i deixi de somniar i pensar en res, que no tinguin altres estímuls que els que ells admeten i la gent caigui en la grisor d’una existència mancada d’unes veritables emocions que surtin de les nostres entranyes.

Volen una societat immòbil, però no serà pas per la meva part, no tinc intenció de renunciar a comprar llibres, comprar-me els discs i anar al cinema o al teatre, però que s’han cregut?

Joaquim Parera

Encara no hi ha comentaris ... i si hi dius la teva?

     

El teu comentari ...

La IP del teu ordinador és: 178.33.167.39  
Nom
Autentifica't amb facebook i el comentari es publicarà automàticament
Comentari
(màxim 500 caràcters!)
 
Quins caràcters hi veus?
 
>> Publicar comentari >>         
 

Juny2017

DlDmDcDjDvDsDg
29303101020304
05060708091011
12131415161718
19202122232425
26272829300102

Activitats recomanades:






acpg





  Un producte de:

www.aOlesa.com